2. Aparells del cos relacionats amb les constants vitals

SISTEMA CIRCULATORI

1. SISTEMA CIRCULATORI:

1.1. ANATOMIA:

L'aparell circulatori és l'encarregat de distribuir l'oxigen i els aliments per tot el cos, i de recollir el diòxid de carboni i els productes d'excreció procedents de les cèl·lules. Està format per:

• La sang
• Els cor
• Vasos sanguinis (artèries, venes i capil·lars sanguinis)

1.1.1. VASOS SANQUINIS:

Artèries: Són els vasos que duen sang des del cor a altres parts del cos. Són elàstiques gràcies a tenir una gruixuda capa muscular intermèdia. Totes elles, menys l'artèria pulmonar, duen sang rica en oxigen.

Venes: Són els vasos que duen sang cap al cor. Són molt poc elàstiques, pel que precisen tenir unes vàlvules internes per a evitar el retorn de la sang. Totes elles, menys la vena pulmonar, condueixen sang pobra en oxigen.

Capil·lars sanguinis: Són uns vasos extremadament prims que uneixen el final de les artèries amb el principi de les venes. Les seves parets són tan primes que permeten l'intercanvi de gasos en els pulmons, l'entrada de nutrients en l'intestí i la sortida dels productes de excreció en els ronyons.

1.1.2. EL COR:

El cor és una bomba muscular buida que bombeja contínuament la sang cap a la resta del cos. Els vasos sanguinis porten la sang als pulmons i als teixits del cos i la retornen al cor.

El cor es troba situat al nostre pit, entre els pulmons i sobre del diafragma. Aquest es troba dividit en dues parts que no es comuniquen entre si, la part dreta i la part esquerra.

A la part dreta trobem l'aurícula dreta, la vàlvula tricúspide i el ventricle dret. A l'aurícula dreta entra la vena cava, procedent del cos amb sang pobre en oxigen, i del ventricle dret surt la artèria pulmonar, disposada a traslladar la sang fins als pulmons per oxigenar-la.

La part esquerra del cor consta de l'aurícula esquerra, la vàlvula mitral i el ventricle esquerre, el qual és molt més gran que el ventricle dret. A l'aurícula esquerre entra la vena pulmonar, amb sang rica en oxigen, i del ventricle esquerre surt la artèria aorta, qui distribuirà la sang rica en oxigen per tot el cos. 

1.2. FISIOLOGIA:

1.2.1. CICLE CARDÍAC:

Per rebre i enviar la sang, el cor realitza moviments de relaxació (diàstoles) seguits de moviments de contracció (sístoles). El cicle cardíac (batec) dura 0,8 segons i presenta 3 etapes:

• Diàstole: És quan entra la sang a les aurícules.
• Sístole auricular: Es la contracció de les aurícules, les vàlvules s'obren i deixen que la sang passi la sang als ventricles.
• Sístole ventricular: És la contracció dels ventricles, la sang que hi havia als ventricles passa a les artèries.

1.2.2. CIRCUIT MENOR I MAJOR:

L'aparell circulatori consta de dos circuits, el menor i el major.

El circuit menor comunica el cor amb els pulmons, agafa la sang del ventricle dret procedent del cos , aquesta pobre en oxigen i la du cap als pulmons, on s'oxigena i la retorna cap al cor per la vena cava, aquesta passarà per l'aurícula i el ventricle esquerre i sortirà dirigida al cos per la artèria aorta.

El circuit major és el que comunica el cor amb la resta del nostre cos.

2. SISTEMA RESPIRATORI:

L'aparell respiratori és l'encarregat de captar l'oxigen (O2) de l'aire i de desprendre el diòxid de

carboni (CO2) que es produeix durant la respiració.

Aquest bescanvi gasós té lloc a l'interior dels pulmons durant la inspiració i l'expiració.

2.1. ANATOMIA:

La laringe es situa a la part davantera del coll i compleix tres importants funcions: manté la tràquea

i els pulmons nets, dirigeix els aliments cap al conducte correcte, per que no ens ofeguem i ja que

conté les cordes vocals, ens permet parlar.

La tràquea transporta l'aire entre la gola i els pulmons durant la respiració. Es tracta d'un conducte

flexible, d'uns 12 cm de llargària i que està envoltat per entre 16 i 20 anells cartilaginosos, els

quals els hi dona fortalesa i impedeixen que s'apalanqui quan s'expulsa l'aire.

El pulmó és l'òrgan que fa possible la respiració. En tenim dos, un a cada banda del tòrax. Aquests

estan connectats amb la tràquea mitjançant els bronquis , això permet que es puguin dilatar i

contreure's per respirar. Els pulmons es divideixen en lòbuls, el dret té tres lòbuls mentre que

l'esquerre només té dos.

2.2. FISIOLOGIA:

2.2.1. VENTILACIÓ PULMONAR

La ventilació pulmonar comprèn les tres etapes següents:

1. Inspiració: En ella els músculs intercostals externs es contrauen i pugen les costelles i

l'estèrnum, i el diafragma descendeix. Tot això augmenta la capacitat de la caixa

toràcica, provocant que els pulmons es dilatin i entri aire ric en O2.

2. Intercanvi de gasos: En ella l'aire ric en O2 arriba fins els alvèols pulmonar, les parets

dels quals són tan fines que permeten l'intercanvi gasós. Com estan recoberts de fins

capil∙lars sanguinis que contenen sang carregada de CO2 i pobre en O2, el CO2 passa a

l'interior dels alvèols i l'O2 passa a la sang que hi ha en els capil∙lars sanguinis.

3. Expiració. En ella els músculs intercostals externs es relaxen i les costelles i l'estèrnum baixen, i

el diafragma ascendeix. Tot això disminueix la capacitat de la caixa toràcica, provocant que els

pulmons es contreguin i, per tant, que surti aire ric en CO2.

INTERCANVI GASÓS

L'intercanvi gasós que es produeix als alvèols pulmonars, les fases són les següents:

1) La sang procedent del cor que arriba als capil∙lars sanguinis que recobreixen els

alvèols pulmonars està carregada de diòxid de carboni i conté molt poca quantitat

d'oxigen.

2) Al alvèols pulmonars arriba aire procedent de l'exterior que és ric en oxigen. També

arriba diòxid de carboni procedent dels capil∙lars sanguinis. El resultat és una barreja de

gasos en que predomina l'oxigen.

3) La distància que hi ha entre els gasos continguts a l'interior dels alvèols pulmonars i

els gasos continguts a l'interior dels capil∙lars sanguinis és molt petita, només 0,6 micres

(0,6μ) i les parets que els separen són permeables a ells. Degut a això els gasos poden

passar d'uns als altres. El resultat és que ambdues barreges de gasos acaben tenint una

composició molt semblant.

4) La sang que surt dels capil∙lars sanguinis que recobreixen els alvèols pulmonars cap al

cor és rica en oxigen i molt pobre en diòxid de carboni.